Tacons de xiqueta major.

Crec que sóc igual a la meua germana, a ma mare i a les meues ties quan eren a la meua edat. Rebel, sense cap norma que seguir més que la del cor. Amb ganes d'aconseguir arribar a la cima del món, de visitar cada racó inhòspit. Morint-me enjaulada en un lloc on no puc mostrar tot el que tinc per a donar. Sé que sóc com elles, sé que van ser mon esperit. I ara que jo sóc la que és així em veuen amb por que cometa els seus errors, però espere que ho entenguen, els errors que cometré són els que marcaran el meu camí , les meues decisions repercutiran en el meu futur, i les meues experiències seran les que formaran cua entre els meus records. Entendre'm quan demane espai, temps i independència, tinc el cap ben posat encara que estiga com una cabra, tinc les idees clares i sé què puc aconseguir-ho. Només, només necessite que deixeu l'espai necessari perquè si caiga puga alçar-me jo sola, perquè si entropessó amb els meus tacons de xiqueta major puga col·locar-los, per a poder intentar aconseguir-ho, per a poder mostrar-me. Per a ser jo. Moltes moltes gràcies.